Vinarossencs, Republicans, valencians, d'esquerres.

Cronologia de la repressió del català/valencià



El Decret de Nova Planta, prohibí l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya
El Decret de Nova Plantaprohibí l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya

Aquest article és una cronologia de fets que suposen una persecució de la llengua catalana de forma activa, mitjançant l'aplicació de polítiques que tradicionalment impliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici del català en el diversos territoris altres llengües que eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat. La llista, que comença l'any 1482 i segueix fins als nostres dies, comprèn diferents formes de discriminació de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.

Avuí en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que el castellà està discriminat a Catalunya, ja que la Generalitat de Catalunya i altres òrgans oficials, han adoptat el català com a única llengua vehicular.


Edat moderna

  • 1482 Comença la persecució i crema de la Bíblia Valenciana fins al punt que durant anys es va dubtar de la seua existència.
  • 1661 Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la Universitat de Perpinyà, a través de les quals s'introdueix el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
  • 1672 Ordenança per a promoure escoles per a l'ensenyament en francès.
  • 1673 Prohibició als rosellonesos d'estudiar al Principat.
  • 1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i universitaris.
  • 1700 Edicte pel qual Lluis XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics cal que siguin en francès sota pensa de nul·litat.
  • 1707 - 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719).
  • 1707, comença la castellanització, substitució o eliminació de topònims. El 6 de desembre,Macanaz fa un ban públic a València amb l'ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada "Ciudad de San Felipe" (en castellà).
  • 1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d'Amèrica[1].
  • 171220 de febrer - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.


Història Contemporània

  • 1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
  • 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes. 2 (Pàg.5 i ss. art.VIé i ss.).
  • 1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat encastellà3
  • 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme.
  • 1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
  • 1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l'ensenyament generalitzat del francès.
  • 1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano".
  • 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
  • 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
  • 1816 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en totes els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
  • 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
  • 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.
  • 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
  • 1834 L'Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
  • 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola.
  • 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
  • 1857 Llei Moyano[2][3] d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.
  • 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
  • 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España"
  • 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
  • 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
  • 1896 Es prohibeix parlar en català per telèfon.


Segle XX

  • 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.
    • 15 de desembre - Menéndez Pidal publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català".
  • 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
  • 1924 Es prohibeixen els Jocs Florals.
  • 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
  • 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços.
  • 1939 Derogació de l'Estatut de Catalunya. Lluita contra rètols, anuncis i papers en català. Circular sobre el català a l'escola. Inici de la més dura repressió de la història contra el català.
  • 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
  • 1941 A partir d'aquest any els Jocs Florals se celebren a l'exili.
  • 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.
  • 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.
  • 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.
  • 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
  • 1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.
  • 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.
  • 1978 La Constitució relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats (art. 3.2.).[4]


Actualitat

  • 1982 Decret pel qual s'obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris.
  • 1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.
  • 1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
  • 1995 Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
  • 2001 -23 d'abril: El rei d'Espanya declarà (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes.»[5]
  • 2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d'identitat en català i el passaport, per un defecte de forma. [6] Un temps després tots els DNIs a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà.
  • 2005, 20 d'abril,un jove de 16 anys de Xàtiva és retés per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en català. Segons el menor, els agents el comminaren a «parlar en cristià»[7].
  • 2006,15 de juliol, segons informa el diari Levante un jove d'Ondara que es va negar a parlar en castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre l'assegurança caducada (eren les 0:30 i li acabava de caducar)[8].
  • 2007, 24 d'agost de 2007, Xavier Pons, regidor d'Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar català, durant un control de que va ser objecte[9].
  • Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya i de la resta dels Països Catalans poden disposar d'un passaport en 11 llengües, però no en català.                                                   


Esquerra Vinaròs s'adhereix al manifest de la plataforma SALVEM MONTSERRAT col.laborant amb la seva firma.

PER DAMUNT DE TOT,VINAROSSENCS I CARLESSANTISTES

Davant l’acte de censura que s’ha fet a Carles Santos en l’Exposició «“ Crits de Crist al Crist de crits”, a Lleida, on se li va obligar a retirar una sèrie de fotografies a instàncies de Joan Busqueta,Director de l’entitat organitzadora, ESQUERRA- Vinaròs li ha fet arribar la següent protesta:

Sr.Director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs:

Davant dels fets que van ocórrer amb l’exposició de Carles Santos , “ Crits de Crist al Crist de crits”,li volem manifestar el nostre rebuig a la postura adoptada per la Institució que vostè dirigeix perquè entenem que és un acte de censura injustificat, ja que sorgeix d’un criteri molt personal i íntim com puguin ser les pròpies creences religioses.

Entenem que anteposar el seu criteri personal cristià des d’una instància pública, davant d’un acte de llibertat d’expressió d’una persona reconeguda i coneguda mundialment pel seu treball creatiu, és trist i no diu molt d’una societat democràtica, ni d’un estat que diu ser laic., ni tampoc de la imatge de les sigles polítiques amb les que vosté es resguarda.

Coneixent l’obra de Carles Santos, només es pot comprendre aquesta censura com el resultat final d’un acte inicial d’esnobisme per part de la institució que vostè dirigeix al voler donar una imatge de progrés que vostè mateix ha demostrat que li ha vingut massa gran. Tot el món coneix l’obra de Santos, i el contingut artístic d’aquesta. És ,si ens permet el símil, com portar a Josep Carreras demanant-li que no canti òpera.

Han passat les èpoques de senyors feudals, amos dels temps i dels espais dels seus servidors, però indubtablement no han passat del tot.

Des del nostre més profund esperit d’esquerra, de republicanisme, i de fer país fent llibertat, lamentem profundament la seva decisió. En política, en Esquerra, ser venerable és una qüestió del dia a dia.”